Per la resistència palestina

L’ofensiva anomenada “Diluvi d’Al Aqsa” llançada des de Gaza, la contra-ofensiva israeliana sobre Gaza i l’ofensiva propagandística i repressiva reaccionària a Europa es combinen en una situació complexa que a creat diversos interrogants dins de l’esquerra revolucionària.
L’esquerra revolucionaria ha de tenir un posicionament propi, incorporat en la seva situació, dins de les seves condicions històriques i socials, lligat a les seves pròpies perspectives revolucionàries. Per a fer-ho hem d’evitar dues trampes:
– emetre judicis, atorgar punts positius o negatius en base a criteris eurocentristes.
– renunciar a fer un anàlisis propi i acontentar-se amb una postura de suport incondicional.
L’internacionalisme és abans de res la capacitat de vincular situacions diferents a una perspectiva comuna.
És amb aquesta voluntat d’aclariment que el secretariat del SRI declara:

1.
El SRI es una organització de l’esquerra revolucionària i com a tal recolza tots els pobles alçats en resistència contra el colonialisme, el neocolonialisme i l’imperialisme. L’experiència històrica ha demostrat que la victòria sobre el colonialisme, el neocolonialisme i l’imperialisme sovint passa per un episodi de resistència armada. Tot suport a un poble oprimit que negui el seu dret a la resistència armada es una hipocresia.
El SRI reconeix als pobles el dret a l’autodeterminació inclús si el seu moviment d’alliberació nacional no té un lideratge progressista.
El fet que els islamistes tinguin el lideratge polític a Gaza, o que els pro-occidentals el tinguin a Cisjordània, no canvia res al dret del poble palestí a la resistència contra l’ocupació, la colonització i l’apartheid.

2.
Per principis i per experiència històrica, l’esquerra revolucionària és hostil a tot projecte polític teocràtic, i per tant a l’islamisme. El SRI recolza les forces de l’esquerra palestina que defensen el projecte inicial de la revolució palestina, no pas una Palestina dividida entre un estat jueu i un estat musulmà, no pas una Palestina unificada islàmica, sinó una Palestina lliure, laica i democràtica des del Jordà fins a la Mar. Una Palestina on els ciutadans i ciutadanes tinguin els mateixos drets siguin quins siguin els seus orígens o la seva confessió. Una Palestina on les injustícies històriques siguin reparades, és a dir, una Palestina que permeti el retorn dels descendents dels refugiats de 1948 i de 1967.

3.
La brutalitat de certs aspectes de l’ofensiva de Hamas no es pot aïllar de la situació general en la que aquesta es manifesta. Hem de recordar que durant les “Marxes per la tornada” organitzades per Hamas el 2018 i formades per milers de manifestants sense armes, les forces israelianes van obrir foc en nombroses ocasions, matant 253 manifestants desarmats i ferint-ne de bala a 5866 d’altres.
La història ens mostra que les guerres de descolonització són guerres d’una brutalitat extrema. La més emblemàtica d’elles, la guerra d’Algèria, fou íntegrament travessada per massacres de colons o de colonitzats. No es tracta “d’aprovar” o de “condemnar”. Es tracta solament de constatar que l’abominació colonial engendra les formes més dures de resistència i repressió.

4.
Celebrem la capacitat de les forces d’esquerres de la resistència, com el FPLP, de cenyir-se a realitzar accions armades dirigides contra militars, alts responsables israelians i llocs avançats de la colonització dins dels territoris ocupats. Aquesta capacitat mostra, de la part dels militants i combatents, un alt nivell de consciència política i ideològica. Però no és sorprenent que aquesta capacitat no es trobi en les files de les altres forces de la resistència palestina. Donar suport a les forces d’esquerres de la resistència palestina també implica acceptar les decisions tàctiques i estratègiques que creuen que han de fer. Les aliances que poden succeir entre les forces de l’esquerra palestina i certes forces reaccionàries no ens han de sorprendre. Tals aliances sorgeixen quasi sempre quan la lluita contra l’opressió nacional que ofega i martiritza un poble arriba fins a un punt en que tota la resta de contradiccions semblen no-prioritàries. Les aliances passades entre les diferents forces de la resistència palestina són l’expressió directa de l’opressió patida pel poble palestí.

5.
Tot això crea situacions difícils i complexes, però si l’esquerra revolucionària europea vol transformar les realitats i no pas acontentar-se amb expressar posicions morals, ha d’aprendre a posicionar-se en situacions confuses i canviants.
Això és cert encara amb més raó, quan observem que des de varies dècades encà, els valors ideològics i les tesis polítiques de l’esquerra han reculat a Europa pel que fa a la consciència social. I com que les contradiccions de classe continuen a accentuar-se, el resultat és, inclús a Europa, la creació de moviments de lluita de forma inusual i a vegades amb formes d’expressió confusa o múltiple com les Armilles Grogues, la resistència a les polítiques oficials de lluita contra el COVID o les revoltes als extra-radis.
Com a força de l’esquerra revolucionària hem d’aprendre a unir-nos a aquests moviments populars ofensius que no tenen les nostres referències polítiques i ideològiques, posant en valor els nostres anàlisis i els nostres projectes.

6.
Aquesta capacitat de posicionar-se de forma pràctica es fa més complicada i alhora més necessària degut a l’extraordinària violència de l’ofensiva politico-ideològica de la reacció. Ja n’hem pogut veure les primeres manifestacions, per exemple quan tota critica de les polítiques sanitàries oficials era estigmatitzada, i quan la mínima critica de la posició d’Ucraïna o l’OTAN a la gènesis de la guerra a Ucraïna es condemnava com a “suport a l’agressió de Putin”.
La facilitat i la força amb la que la dreta a imposat un discurs únic, incondicionalment pro-Israel ha de ser analitzada, sobretot quan aquesta ofensiva politico-ideològica va seguida d’una ofensiva policial-judicial que implica prohibicions i judicis.
Avui, els crims de guerra israelians a Gaza donen de nou un espai a un suport públic de la causa palestina. Però ens cal reflexionar en aquest moment d’estupor en que nombroses forces han guardat silenci, o pitjor, s’han des-solidaritzat amb la causa palestina per por de ser percebudes com “pro-Hamas”. En aquest aspecte hi ha hagut una debilitat que cal reflexionar, ja que aquest tipus de feblesa no fa més que encoratjar la dreta a anar encara més lluny.

7.
Per totes aquestes raons, el SRI fa una crida a reforçar la solidaritat amb el poble palestí, amb la resistència armada palestina, a denunciar l’estat d’Israel fundat en la colonització i l’apartheid, a assumir l’objectiu d’una Palestina alliberada des de la Mar fins al Jordà, i a solidaritzar-se de manera pràctica amb les estructures de l’esquerra revolucionària palestina perseguida a Europa, començant per la xarxa Samidoun.

Que caigui el colonialisme, el neocolonialisme i l’imperialisme!
Visca la resistència armada del poble palestí!
Per un Palestina lliure, laica i democràtica des de la Mar fins al Jordà!

Secretariat del Socors Roig Internacional

25 d’octubre de 2023